Anem a fer canoa camping!

“Hem lliscat les nostres canoes a les aig√ľes c√†lides i clares que serien objecte de la nostra recerca durant els pr√≤xims dies. El rierol verd jade green era tranquil i vidri√≥s, i els vaixells commovien els estancs de forma tan neta a la superf√≠cie que semblava que l’aigua s’esquerdara amb la intrusi√≥. […] Passar llargs dies mentres comparteixes noves aventures en un entorn tan espectacular √©s una manera d’unir la gent “.

Kuhne, C. (1952). Paddling Basics: Canoeing. Mechanichsburg, PA: Stackpole Books.

Remant cap a llocs més lliures.

Publicaci√≥ lac√≤nica, loqua√ß a trav√©s de la m√ļsica. Les can√ßons incloses en aquesta llista pertanyen a tonalitats molt diverses, per√≤ totes elles estan entrella√ßades per un ritme lent que explora un so tribal i primitiu i que recorda al so dels¬†rems quan toquen la borda . Hi trobareu gravacions en directe de la mateixa experi√®ncia en canoa, veus suaus i acords tendres que modularan els cops contra el vent. Les melodies estiuenques i profundes us faran agafar els rems amb m√©s for√ßa i gaudir amb el vostre t√†ndem d’aquesta aventura tosca i innegablement humana.

Comencem el nostre recorregut des del riu Saint Lloren√ß, ac√≠ a Montreal, i ens dirigim cap a l’oest pels Grans Llacs com han estat fent les Primeres Nacions durant segles. Al Pac√≠fic, ens dirigim cap a l’Amaz√≤nia del Brasil i l’impressionant Riu de la Plata per recrear les velles rutes comercials. Notes per enfrontar el dur oce√† Atl√†ntic, estem navegant fins al Mar del Nord i remem lentament All Along the Watchtower¬†del T√†mesi. Ara estem en el vell continent, desafiats pel Rin euro-omnipresent, el Mosa flamenc, el lac√≤nic Po, l’Ebre i el Sena (per dir-ne un … els francesos tenen sort de tenir tots aquells rius que semblen aturar-se a Perpiny√† …). Igual que l’aigua, necessitem m√ļsica. La m√ļsica ens fa somriure, esclatar en ll√†grimes o ens ajuda a refrescar alguns dels milers de records que emmagatzem mentre visitem aquest m√≥n.

Espere que gaudiu de la llista. Gràcies per llegir tot això.

Llista d’artistes per pa√Įsos.

  • Alemanya – ¬†Coma, Digitalism,¬†Frank Wiedemann (Howling), Oliver Koletzki, Radio Citizen
  • Argentina – Chancha Via Circuito
  • B√®lgica – Petite Noir
  • Brasil – Os Cariocas
  • Canad√† – Blue Hawaii (Mont-real), Bob Moses, Jean Derome (QC), Neil Young
  • Catalunya – Dr. Calypso
  • Dinamarca – ¬†Jacob Bellens
  • Espanya: Ghostly Enemies
  • Estats Units – Adult Karate, Alice Coltrane, Aliotta Haynes Jeremiah (LA) ,¬†Baio, Friends (Brooklyn), Generationals, George McCrae, Jefferson Airplane, Kanye West, Madonna, Shuggie Otis (LA),¬†Solange, Queens of the Stone Age,¬†The Frightnrs (Queens, NY), The Neanderthals, Wye Oak
  • Finl√†ndia – Jori Hulkkonen
  • Fran√ßa – Jazz Liberatorz, Louise Attaque, Noir D√©sir,¬†Pavane
  • Irlanda – Mano Le Tough
  • Isl√†ndia – Em√≠liana Torrini (mig italiana)
  • It√†lia – Iosonouncane
  • Jamaica – Max Romeo
  • Regne Unit – alt-J, Cut Copy, Douglas Dare, Gorillaz,¬†Haelos, Hooverphonic, Kate Tempest,¬†Kinobe, Pumarosa,¬†Sohn, Still Corners, Talking Heads, The Clash
  • Su√Įssa: Len Sander

 

Senc la necessitat de citar aquests passatges meravellosos per a aquesta publicació. Les paraules ja ho diuen tot.

“Hi ha una sensaci√≥ amb el rem, el moviment de la canoa, una m√†gia vertebrada¬†en la dist√†ncia, l’aventura, la solitud i la pau. El cam√≠ d’una canoa √©s el recorregut cap a la veritat i la llibertat, gaireb√© oblidada: una porta oberta a vies navegables d’√®poques passades i una forma de vida amb satisfaccions profundes i permanents.

[…] El bosc est√† preparat, i quan s’apropa l’hora zero, s’estableix un silenci encara m√©s gran al nord. Hi ha un moment de suspens quan es pot sentir que la calma ho toca tot. De sobte l’aire √©s blanc amb flocs a la deriva, i la tensi√≥ ha desaparegut. I baixen, assentant-se a les fulles, a les esquerdes d’escor√ßa, a les roques cobertes de l√≠quens, desintegrant-se immediatament amb m√©s humitat. Aleshores gaireb√© m√†gicament, el s√≤l ja no √©s marr√≥, sin√≥ que es pinta de blanc. Ara hi ha un sofriment infinitesimal a mesura que els flocs es desplacen cap a les fulles i els fongs. R√†pidament es transmet la blancor, llavors la terra est√† segellada i la tardor s’ha acabat … La neu significa tornar a un m√≥n d’ordre, pau i simplicitat. Aquests primers cops a la deriva s√≥n una benedicci√≥ i el dia en qu√® v√©nen √©s diferent de qualsevol de la resta de l’any.

[…] Va ser aqu√≠ on vam veure la primera boira de verd clar sobre els turons, l’eixamplament dels √†lbers. Aquest va ser un altre motiu per a un primer viatge: veure aquells vessants en les hores ef√≠meres abans que s’haguessin enfosquit, tot i que encara estaven brumosos i caolins. Les baixades grisoses de l’√†lber gran i dentat i la rosa de l’aur√≥ emergent feien poesia en cada riba. S’ha d’estar a temps per veure aquestes coses, perqu√® no ens esperen “.

Olson, S. (1956). The Singing Wilderness (The Fesler-Lampert Minnesota Heritage Book Series). Univ of Minnesota Press.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.